FITXA TÈCNINA I SINÒPSIS SOBRE LA MONOGRÀFIA:

NOM: Sóc fills dels evuzok

AUTOR: Lluís Mallart i Guimerà

ANY: 1992

GÈNERE: etnografia, biografia

EDITORIAL: La Campana Editorial

Sóc fill dels evuzok, és una obra escrita per l’antropòleg barceloní Lluís Mallart i Guimerà. Aquest llibre és la seva experiència del viatge al Camerun que va fer com a missioner per tal d’evangelitzar als evuzok. Veiem però, que no tarda massa en adonar-se de que aquesta gent a qui d’una manera u altre intentava imposar una cultura que no era la seva, ja tenien una cultura i no en necessitaven una de nova. Amb el temps va veure que la manera en la que havia estat estudiant aquest poble africà era el propi d’un antropòleg, sense casi adonar-se havia recopilat tota mena d’informació sobre els evuzok de caire etnogràfic i a més utilitzant la tècnica clau dels antropòlegs: el diari de camp. Durant l’obre però, no només parla de la seva experiència sinó que juntament amb aquesta ens explica els trets més característics dels evuzok i la seva cultura: tradicions, costums, rituals, maneres de fer, economia, jerarquia, parentiu… La seva obre constitueix una vertadera etnografia sobre el evuzok.

FITXA TÈCNICA I SINÒPSIS SOBRE ELS AUDIOVISUALS:

NANUK L’ESQUIMAL:

Direcció, producció i guió: Robert J.Flatherty

Títol: Nanook, el esquimal

Any: 1922

Durada: 79 minuts

Gènere: docudrama

Nunuk l’esquimal, és un documental fet en blanc i negre. Va ser dirigit per Robert Flaherty l’any 1922. Ell, es va passar aproximadament dos anys convivint amb la família inuit protagonista per poder aconseguir el seu objectiu. Aquest documental és considerat uns dels primers films llargs de la història.

El documental ens mostra la manera de viure d’una família inuit que tot hi estar amb contacte amb la societat occidental, continua fent com ha fet al llarg de la seva història sense canviar massa. Sabem que s’aconsegueixen aquests fets gràcies al fet que els personatges del documental no són reals sinó que estan representant la suposada vida primitiva de la seva tribu.

Per tant, gràcies a això, podem veure de manera real com i què feien les persones que formaven part d’aquesta ètnia per poder sobreviure. Per aquest motiu, al llarg del documental trobem les situacions «manipulades» per part de l’autor per poder expressar amb més facilitat el que realment ell volia plasmar.

Podem observar la intenció de l’autor de reflectir l’estil de vida diferent de la que en aquells moments tothom estava acostumat, la dels “homes civilitzats», a través d’aquesta tribu d’inuit els quals no es regien per les característiques típiques de les societats industrialitzades.L’autor aconsegueix plasmar amb èxit la lluita per la supervivència de molts indígenes i les seves tradicions davant la colonització i la globalització i de com moltes d’aquestes cultures s’han d’adaptar ràpidament al nou ritme del món occidental. Als nostres ulls, sembla ser que l’autor no crítica ni qüestiona res, l’únic que vol és plasmar la realitat d’aquesta tribu real.

ELS HIMBA:

Títol: Cambio Cultural: los últimos indígenas

Director, guionista i antropòleg: Giner Abati, F

Any: 2000

Distrubuidora: RTVE

País: Espanya

Duració: 30min

Aquest documental dirigit i presentat per l’antropòleg espanyol Francisco Giner Abati es basa principalment en el poble dels himba, qui són un poble indígena del nord de Namíbia, a l’Àfrica. El documental segueix a  un tribu de himbas i en mostra alguns dels seus ritus, així com n’explica la seva forma de parentiu i altres factors de la seva cultura. Giner Abati més endavant en l’audiovisual ens ensenya com viu aquest poble avui en dia i les conseqüències que han patit a causa del xoc amb cultures industrials posant com a exemple un poble no molt lluny de l’assentament de la tribu himba.

ELS BOIXIMANS:

Títol: Otros pueblos: los bosquimanos

Direcció i presentació: Luis Pancorbo

Gènere: Documental

Durada: 45 minuts

Any: 1998

País: Espanya

Distribuidora: RTVE

Producció: Manuel Veguín i Santiago Camp

Documental contextualitzat en el desert del Kalahari, entre Botswana i Namíbia. Allí els boiximans viuen els seus dramàtics canvis sense perdre contacte amb la Naturalesa i la seva meravellosa fauna. Els boiximans, població decreixent del sud-africà, es tracta d’una població en perill d’extinció per les seves condicions geogràfiques, ja que viuen un desert, a més de per les dures condicions climàtiques, en conseqüència de no haver-hi aigua en la superfície d’aquest territori, és per això que la seva única forma de subsistència és la caça i la recol·lecció d’aliments. Avui dia aquesta ètnia es veu amenaçada pel procés de comercialització que el govern està duent a terme amb la seva fauna i el paisatge de la zona, tot això sense tenir en compte les necessitats del poble boiximà, dessajotjan-los dels seus territoris ancestrals a causa dels interessos econòmics que hi ha en aquell territori, com la llaura l’extracció de diamants o la construcció de parcs nacionals. El poble boiximà també ha estat discriminat i cosificat des de principis del segle XIX, en ser exposat en nombrosos museus d’història europeus, en part, pel seu origen i cultura tan diferenciada a l’europea, i objecte a més a més per l’anatomia diferenciada de les dones boiximanes respecte a les europees, un fet totalment etnocentrista. En el documental veiem, doncs, la rutina diaria del poble boiximà i la constant superació de dificultats que viuen en el seu dia a dia per a la seva subsistència, tot filmant l’espai on viuen i la fauna vivent en el desert.

PREGUNTES SOBRE LES ETNOGRÀFIES TREBALLADES:

1) Quins temes principals desenvolupa cada autor/a? 

• L’autor Robert J. Flaherty mitjançant la pel·lícula “Nanuk, l’esquimal”, presenta com a temes principals l’estil de vida que tenen els inuit. Segueix la família d’en Nanook i la seva població nativa, mostrant com s’adapten al nou règim imposat per la cultura occidental, en moments com quan en Nanook i la seva família “baixen” al mercat dels blancs per vendre-hi les pells i altres productes que han anat aconseguint al llarg d’algun temps. Durant el film s’ensenya totes les dificultats que el grup té per a subsistir a causa de les dures condicions climàtiques, que porten com a conseqüència a una disminució de la pesca i de la caça i problemàtiques a l’hora de desplaçar-se.
• En el segon documental l’autor Francisco Giner Abati, qui també és l’antropòleg de film, es centra en un clan del poble himba, poble africà del nord de Namíbia, i ens explica alguna de les seves tradicions i ritus. Descriu la seva estructura social i fa un incís sobre les relacions de parentiu. Giner Abati, explica també com el continent africà és partícip d’un canvi social caracteritzat per les transformacions que afecten l’estructura i el funcionament d’organització d’aquests grups humans causat per la “aculturació” de la industrialització i del comerç en el qual, segons el presentador, hi participen voluntàriament però que tot i així amenaça la supervivència d’uns dels pobles més antics de la Terra.
• En el tercer i últim documental, dirigit per XXX,  es desenvolupa principalment la cultura del poble boiximà. Explica qui és aquesta gent, alguna de les seves tradicions i fet culturals, així com la seva situació en el passat i la seva actual derivada d’esdeveniments com el colonialisme o els actuals governs dels territoris que habiten. El documental explica de manera objectiva els costums i la història d’aquesta població, en la qual queden menys de 300 habitants havent-hi una desaparició de la seva cultura. A més mostren les dures condicions geogràfiques i climàtiques que viuen, i la duresa de la seva subsistència a causa de les sequeres prolongades en el seu territori.
• L’autor, Lluís Mallart i Guimerà explica la seva experiència al Camerun, amb la població dels evuzok. En aquest viatge hi va inicialment per realitzar la funció de missioner de l’església cristiana i la mentalitat d’evangelitzar-los, però amb el pas del temps ens explica com va veient que aquesta gent, els evuzok, ja tenen una cultura i unes creences, i realment no en necessiten una de nova. Convivint amb aquest grup s’adona que la feina que està fent és la d’etnògraf: enregistra els fets culturals i socials que caracteritzen a la població evuzok. Així es com decideix convertir-se en antropòleg. Al llarg del llibre, a part d’explicar la seva experiència personal, desenvolupa molts dels aspectes del poble evuzok:  l’economia, les creences religioses, la màgia, els rituals i el parentiu.

2) Com tracta cada autor/a la diversitat cultural? Poseu exemples concrets per a argumentar la vostra resposta. 

• En el seu film, Fahalney tracta la diversitat cultura dels inuit sense cap opinió ni tret etnocentrista. L’autor capta la rutina diària del poble inui sense haver-hi una comparació d’aquesta amb altres cultures i sense fer crítica del seu estil de vida, sinó que mostra de manera aparentment objectiva la seva realitat. Un exemple d’aquesta visió seria les explicacions de l’autor que apareixen al llarg del film, on se’ns explica els actes que hem vist fer a en Nanuk i als seus companys en les imatges prèvies.
• En aquest documental es tracta la diversitat cultural d’una manera molt respectuosa i entenedora per aquells que desconeixen la cultura del poble himba. En alguns moment del documental el presentador i antropòleg del film,  fa petites comparacions entre fet culturals del himba i de la nostre cultura occidental, com per exemple quan explica com a la noia acabada de casar se li amaga part del rostre, igual que fan aquí les núvies amb el vel. Tan si ho fa per fer-ho més entenedor com si ho fa per demostrar o fer veure que hi ha molts trets culturals que per diferents i, moltes vegades als nostres ulls, “estranys” que semblin poden mantenir una certa relació tan significativa com material amb molts dels nostres trets culturals. Crec que d’aquesta manera ajuda molt a fer més pròxima la cultura externa i llunyana a la nostre.
• L’autor del documental sobre els boiximans tracta la seva diversitat cultural de manera explicativa.  Durant el film es van afegint dures crítiques i judicis dels interessos de les societats occidentals que al llarg de la historia i encara avui en dia han tingut i tenen lloc. Un exemple d’aquestes crítiques es el comportament dels europeus en tractar aquestes poblacions  com a “micos de fira” al voler exposar-los en els museus I fires de les seves ciutats.
• L’autor tracta els Evuzok d’una manera molt pròxima, com si fossin persones de la mateixa cultura que ell o del mateix entorn. Ho podem veure quan es relaciona amb la Julienne, amb qui manté una relació afectiva i que la resta de persones de l’ètnia considera que estan casats de manera irònica. A més es pot veure que encara que siguin objecte del seu estudi, els tracta com el que són, persones. D’aquesta manera, tal com he esmentat, manté una relació d’amistat i d’admiració per qui comparteix la seva cultura amb ell.

3) Quines tècniques fa servir cada autor/a per a obtenir la informació que ofereix? Poseu exemples concrets per a argumentar la vostra resposta. 

• En el primer documental, l’autor fa ús de tècniques d’observació no-participant durant el film exposant la seva rutina diària i la seva forma de vida tan diferent respecte les societats occidentals. Durant el film no es dóna a conèixer la veu ni la cara de l’autor, sinó, que simplement es dedica a gravar les escenes de manera pròxima, sense entrevistar a cap dels Inuits ni entablar una conversa amb l’etnia, es així, com una presència omnipresent.
• En el segon documental l’autor utilitza tècniques d’observació no-participant durant aquest, exposant els ritus i les seves cerimònies. Encara que l’autor no participi activament en els ritus i cerimònies, si es dóna a veure el seu rostre, a més de fer judicis de valor sobre aquests.
• En el tercer i últim documental, l’autor usa tècniques d’observació no-participant durant el film, exposant com aquesta societat conviu i subsisteix, a més d’explicar la història d’aquesta i els seus costums. Encara que no és vista cap actitud etnocentrista, el presentador no ha conviscut amb ells, sinò que solament està allà fent aquest projecte de manera puntual sense un treball de camp darrere.
• Fa servir l’etnografia que consisteix en descriure des del punt de vista de les persones que intervenen amb el que s’estudia. És a dir, no ho fa des del seu punt de vista, que pot arribar a modificar allò que s’està observant. Sinó que Mallart el que fa és, a partir del que els evuzok li expliquen pren notes i així documenta el que està estudiant. A més l’autor també usa el treball de camp, on observa els evuzok i anota com es relacionen, l’espai on es troben, les accions que realitzen… Mallart complementa l’etnografia i el treball de camp enregistrant diferents cançons i rituals i fent fotografies.

4) Quina relació té amb les persones amb que treballa? Com aconsegueix accedir-hi?

• Durant el film es pot observar com l’autor, també càmera, té una relació de proximitat amb els inuits, ja que malgrat en cap moment del film hi ha cap mena d’interacció entre l’autor i la població, es dona a pensar gràcies a la proximitat fílmica que té amb ells, ja que conviu amb aquests de manera constant durant un període considerable que es dóna a veure al llarg del fim al pressenciar totes les estacions de l’any.
• Pel que podem observar del vídeo sembla ser que encara que veiem com el presentador d’aquest capítol manté una relació amb el poble boiximà, no podríem arribar a concretar si es tracta d’una relació més estreta que podria ser anomenada amistat o es tracta més d’una relació d’estudiant i estudiat. Sembla que els boiximans estan acostumats a la seva pressència i es mostren còmodes al seu voltant, encara que podria ser que simplement estiguin familiaritzats amb la proximitat de gent com ell més que amb la de la seva persona particular.
• El presentador sembla tenir una relació poc pròxima i sense cap confiança amb el poble boiximà, a més ens sembla intuir que com a antropòleg no ha conviscut amb ells, sinó que a diferència del primer film aquest sembla que l’autor hagi anat allí específicament amb l’únic objectiu de gravar els ritus i cerimònies, però sense cap voluntat de comprendre la seva cultura.
• Lluís Mallart, accedeix a les persones amb les que fa treball de camp a partir de començar a viure al Camerun amb els evuzok. Al residir amb ells crea una relació de convivència on l’antropòleg es converteix en part de la seva societat. S’hi converteix, però, com a un individu diferent d’ells. Manté aquesta convivència i també estableix relacions afectives amb alguns individus de la societat, finalment essent una part de la societat dels evuzok

5) Després d’haver treballat aquests documents, quina importància creus que tenen l’etnografia i l’antropologia en la nostra societat actual? Argumenta les teves afirmacions i fes servir exemples concrets que hi donin suport. 

L’antropologia es basa en fer etnografies, és a dir, es basa en l’estudi de les ètnies, en qualsevol mena de comportament o activitats fetes per l’ésser humà dins d’una societat concreta. Aquesta, es basa, principalment, en l’observació participant, i a més a més, aquestes rutines, actituds, o activitats que estudia un antropòleg tenen com a objectiu el coneixement de la cultura i dels seus ritus i actituds. Aquest significat serà l’explicació de la cultura que s’està estudiant.

Gràcies a l’antropologia i l’etnografia hem pogut aprendre i també informar-nos sobre els mètodes de vida de les diferents ètnies d’arreu del món, sobretot d’aquelles que no es basen en els típics comportaments de les societats occidentals, societats les quals han promulgat la seva ideologia i cultura a causa de les colonitzacions ocorregudes a finals del segle XVIII, que van suposar, no només l’explicació de la història des d’una perspectiva eurocentrista, sinó que a més a més aquestes colonitzacions van suposar l’extinció i desaparició de milers de cultures i ètnies indígenes. És per això que ens hem pogut adonar que no es tenen en compte les cultures diferents de la occidental, ja que aquesta última s’està volent imposar arreu del món en tots els àmbits: econòmic, polític i social.

Avui dia en les societats capitalistes que vivim, la gran majoria de països desenvolupats no estem tenint en compte les societats que no exerceixen un sistema econòmic i polític propi del capitalisme actual, i és que no només no les tenim en compte sinó que a més ens lucrem dels seus recursos naturals industrialitzant les zones, argumentant tot aquest procés com la falta de civisme i d’organització social que «pateixen» aquestes civilitzacions, i la necessitat que els hi falta de convertir-se en una societat capitalista industrialitzada, un argument totalment propi de les societats etnocentristes actuals.

Si la societat actual segueix permetent la destrucció dels territoris de les ètnies «no desenvolupades» per seguir creant empreses, acabaran amb l’existència d’aquestes, ja que s’estan veient obligats a marxar dels seus territoris no industrialitzats cap a les grans ciutats, deixant de banda la seva manera de viure i comportar-se per poder encaixar i no sortir-se de les normes del que indica el capitalisme per no ser uns desviats socials.

Per tots aquests motius, creiem que la feina que es fa en antropologia i també en etnografia és molt importat. No podem deixar que el capitalisme, aquestes societats imposades venudes com el punt bo pel gran desenvolupament, acabin amb tot allò que és diferent del que s’està volent imposar. Com a éssers individuals, ens hem de despendre ideològicament de la idea de la superioritat de la raça blanca occidental, deixant de jerarquitzar les cultures i jutjar-les d’una forma etnocentrista, posant un peu en la nostra cultura i un en l’altre, empatitzant i entenen que totes les cultures són diferents, però que pel fet que no siguin homogènies no vol dir que hi hagi millors o pitjors.